513m² Nau Bostik
23-09-19
Activitat 1: L'exposició de fotos
1.1. Escollir un dels projectes fotogràfics i fer una foto que pugui colar com a foto de l'autor del projecte escollit.
Jo he escollit la col·lecció "Gris" de Guido Pozzi. Aquesta exposició parla sobre la perduda de memòria, l'Alzheimer. Utilitza la paraula "gris" com a titol, ja que ho relaciona amb els records perduts i la falta de memòria.
1.2. Justificar les decisions preses a l'hora de fer la foto i entregar-ne 4 més "descartades".
Aquesta és la fotografia que he fet per colar dins de la col·lecció de "gris" i ha continuació estan les altres quatre fotos descartades. Per començar la foto que he triat com a "bona" representa el cervell quan tens Alzheimer, és a dir, la flor s'està podrint i seca'n. A poc a poc els pètals de la rosa s'estan callen, simulant els records d'una persona que s'estan oblidant. Les altres quatre fotografies també són metàfores d'aquesta malaltia. Per exemple, la foto amb moltes fotos representa els records, i hi ha fotos de color blanc perquè s'estan esborrant o desapareixent del cervell. També l'he editat perquè quedes una pica grissos i dones aquesta sensació de desaparèixer i que és una cosa trista.
El projecte que jo he escollit és el de "X" de Carlos Roth explica que 0,05 segons es el temps que triga una bala en recorre l'amplada del crani. Les fotografies d'aquesta col·lecció explica un viatge per la vida del fotògraf Carlos Roth dels seus 25 anys de vida. Representen totes les accions que fa el subconscient inconscientment.
Per començar, el meu projecte li he posat el titol de "Z", ja que el projecte original es diu "X", i he posat la lletra "Z" perquè és una cosa que em caracteritza molt. Ja que no puc pronunciar la "S" i en lloc d'això dic la "Z". Sobre les fotografies, jo he volgut fotografiar accions, llocs, coses que em tranquil·litzen, m'agobien, em posen feliç entre altres. Està relacionat amb la col·lecció de Carlos Roth, ja que totes les fotografies, totes les sensacions que em transmeten són inconscientment. La primera fotografia és d'un arbre que hi ha al costat de la meva casa i cada vegada que em sento trist vaig a aquest arbre i inconscientment em tranquil·litza i em calma. A la segona foto es pot veure un banc, el qual és una parada de bus. Jo em moc sempre en bus o caminant, per això la quarta foto és la meva ombra al carrer, perquè sempre estic caminant. A la tercera foto es pot veure una carretera on he passat molt moment divertits i únics. Sempre que camino per aquesta carretera ho recordo. L'última foto és un lloc on està molt brut i és molt petit, inconscient ment això m'agobia molt, ja que és un lloc tancat, molt petit, i molt brut. Per acabar totes les fotografies estan fetes de nit, perquè la nit al carrer em tranquil·litza.
1.3. Explicar en paraules pròpies de què va el projecte escollit i fer una mini sèrie de 5 imatges que tractin la temàtica.
Per començar, el meu projecte li he posat el titol de "Z", ja que el projecte original es diu "X", i he posat la lletra "Z" perquè és una cosa que em caracteritza molt. Ja que no puc pronunciar la "S" i en lloc d'això dic la "Z". Sobre les fotografies, jo he volgut fotografiar accions, llocs, coses que em tranquil·litzen, m'agobien, em posen feliç entre altres. Està relacionat amb la col·lecció de Carlos Roth, ja que totes les fotografies, totes les sensacions que em transmeten són inconscientment. La primera fotografia és d'un arbre que hi ha al costat de la meva casa i cada vegada que em sento trist vaig a aquest arbre i inconscientment em tranquil·litza i em calma. A la segona foto es pot veure un banc, el qual és una parada de bus. Jo em moc sempre en bus o caminant, per això la quarta foto és la meva ombra al carrer, perquè sempre estic caminant. A la tercera foto es pot veure una carretera on he passat molt moment divertits i únics. Sempre que camino per aquesta carretera ho recordo. L'última foto és un lloc on està molt brut i és molt petit, inconscient ment això m'agobia molt, ja que és un lloc tancat, molt petit, i molt brut. Per acabar totes les fotografies estan fetes de nit, perquè la nit al carrer em tranquil·litza.
Activitat 2: Art Urbà
2.1. Registre fotogràfic dels murals:
Any: 2016 (open world conference)
Tecnica: Spray
Autor: Greg Jager, pinta de manera astracta, l'origen dels seus murals eren l'escriptura, però l'evolució de la seva carrera als a trasnformat en tipografies deformades.
Any: Juny 2019 (festival projecte b-murals)
Tecnica: Spray
Autor: Sawe, representa la escena més habitual a Barcelona actualment.
Any: 2016 (festival gutter)
Tecnica: Spray
Autor: Mohamed Lghachm, fa murals més realistes.
Any: 2016
Tecnica: Pintura plástica, rodillo i pincell
Autor: Miquel Werd, busca escenas quotidianes, un dels primers pintors de Art Úrba.
Any: 2016
Tecnica: Pintura plástica, blanc i negre i pincells petits
Autor: JJS, site specific, utilitza un lloc específic per pintar.
Any: 2017
Tecnica: Pintura plástica i un poc de Spray
Autor: Xupet Negre, es un logo i es converteix en la firma d'algú.
Any: 2017
Tecnica: Spray
2.2. Escollir un mural i relacionar-lo amb 3 artistes/peces d'art:
Las Crónicas De Narnia:
Aquesta pel·lícula em recorda al mural de JJS perquè hi ha un armari en el centre, i d'ell surt una mena d'animal amb un rellotge, i puc deduir que aquest animal ve d'una altra dimensió o d'un altre món. Com a la pel·lícula, els protagonistes traspassen un armari i apareixen a un altre "dimensió".
Alicia en el pais de les meravelles:
Alicia en el pais de les meravelles em recorda molt a aquest mural, ja que del calaix surt una mena d'animal amb un rellotge a la má. Com es el cas de Alicia quan segueix al conill fins al seu cau. On va a parar al pais de les meravelles, amb animals fantastics i coses sense sentit, com es el cas del ninot que hi ha a sobre de l'armari.
The ring:
Aquesta pel·lícula va sobre, una nena d'un pou. El famós gest que fa en sortir del pou (a la imatge) em recorda a la mà de l'animal que surt del calaix.
Festival Panoràmic
24-10-19
El passat 24 d'octubre vam anar al festival Panoràmic de Granollers. El festival Panoràmic vol fomentar la investigació a la fotografia a partir del cinema i altres disciplines. Vol crear un espai on les noves dinàmiques associades a les produccions fotogràfiques i cinematogràfiques contemporànies. Volen apostar pel nou llenguatge narratiu tant en el camp documental, com a l'experimental o l'artístic.
La idea principal del festival i qui va donar la iniciativa va ser Albert Gusi i Fidel Balaguer, aquest any és la tercera edició del festival totes dirigides per ells dos.
Els diferents artistes que pots trobar al festival estan explicats a l'apartat "d'artistes" al meu blog.
L'espai que utilitza el festival Panoràmic, és l'espai d'arts de Granollers, Roca Umbert. On els nostres companys del batxillerat artístic escènic fan teatre els dimarts. Dins de l'espai d'arts Roca Umbert hi ha diverses sales.
1. NAU DENTS DE SERRA:
1.1. Moon Project:
1. NAU DENTS DE SERRA:
1.1. Moon Project:
En aquesta exposició podem veure dues grans llunes dibuixades a la paret a partir de dibuixos al llarg de la història, pintures, fotografies, fotogrames de pel·lícules, ... Representa el costat obscur i el clar de la lluna. És un recorregut gràfic i visual sobre la lluna i el que s'ha creat al llarg de la història, es poden veure il·lustracions, publicitat, pintura, ...
1.2. Le cose che si vedono in cielo:
En aquesta exposició mostren més de 60 llibres sobre la lluna, sobre tots els estudis fets, tots els experiments fotogràfics de la lluna i totes les fotografies que s'han pogut fer.
1.3. Les llunes dels astrònoms: Representacions des de 1610 fins al 1910:
En aquesta exposició es poden veure un conjunt d'imatges i plànols científics relacionats amb la lluna i l'astronomia. Representa la lluna des de 1610 fins al 1910.
2. NAU TÈRMICA:
2.1. Transelenita:
L'autor d'aquesta col·lecció es Marcel·lí Antúnez és un dels artistes més reconeguts a Espanya perquè utilitza les tecnologies digitals en la performance.
3. SALA MIRANDA:
3.1. Alucinaje:
En aquesta sala vam veure un vídeo amb el mateix autor, Enric Maurí. En el seu vídeo anava sobre el 50 aniversari de l'arribada a la lluna. En aquest vídeo et feia dubtar si l'arribada a la lluna era certa o falsa.
2.1. Transelenita:
L'autor d'aquesta col·lecció es Marcel·lí Antúnez és un dels artistes més reconeguts a Espanya perquè utilitza les tecnologies digitals en la performance.
3. SALA MIRANDA:
3.1. Alucinaje:
En aquesta sala vam veure un vídeo amb el mateix autor, Enric Maurí. En el seu vídeo anava sobre el 50 aniversari de l'arribada a la lluna. En aquest vídeo et feia dubtar si l'arribada a la lluna era certa o falsa.
Yesterday
08-11-19
Divendres vam anar a veure al cinema Edison de Granollers la pel·lícula de "Yesterday".
Anàlisi de la pel·lícula:
Director: Danny Boyle
Gènere: Comèdia, Romans, Fantàstic i Música.
1. Argument:
Jack és un cantautor britànic que somia amb la fama i compta amb el suport incondicional de la seva amiga Ellie. Després d'un accident, Jack s'adona que és l'única persona que pot recordar als Beatles. Llavors aprofita això per cantar aquestes cançons com si fossin seves. Al final triomfa però es dóna conta que les coses no es fan així i diu la veritat.
2. Recursos visuals:
Uns dels recursos visuals que utilitza més la pel·lícula és el text a la pantalla. Cada vegada que sortien en un lloc del món diferent o simplement sonava una cançó. Sortia a la pantalla les lletres amb algunes transicions molt peculiars, i unes lletres molt extravagants i de colors molt vius.
També utilitzar molt bé els diferents plans, és a dir, que amb dos o tres plans et pot explicar una història en un moment.
Jo penso que el recurs visual que més utilitzen i que millor han aprofitat és la música dels Beatles, ja que a part que la peli va d'això, en qualsevol moment i en el moment adequat posen la cançó que toca.
3. Tria un personatge i fes la descripció: Jack Miller.
Jack Malik és un home d'uns 35 anys. Sempre li ha agradat la música i és molt fan dels Beatles. Ell li agrada molt cantar, no se l'hi dóna malament però no destaca entre els altres músics. Físicament és un home d'estatura normal ni molt alt ni molt baix, tampoc és molt prim però tampoc gras. Té els ulls i el cabell marró i sembla de raça hindú.
Museu de Granollers
11-11-19
El passat 11 de novembre vam visitar el Museu de Granollers. A continuació us deixo les diferents activitats que hem de fer:
1. Relació amb tres obres del museu:
Aquesta activitat l'he fet juntament amb l'Anna Vives, el tema que hem volgut relacionar ha sigut "La infantesa". Ja que ens recordava una mica als dibuixos que fèiem quan érem petits. Dibuixos sense cap significat. Dues de les obres escollides, tenen més colors que l'altre que està més negre, em recorda quan pintava tant amb els colors, com quan començava a pintar amb un llapis ratlles sense sentit.
LA INFANTESA:
2. Objecte Kitsch al nostre voltant:
L'objecte Kitsch que he trobat a la meva casa ha sigut la meva nevera, està forrada com si fos una màquina expenedora de la marca Coca-Cola i és molt extravagant.
Caixa Forum
11-12-19
El passat 11 de decembre vam visitar el Caixa Forum, situat a Barcelona. Allà vam veure dues exposicions "En caiguda lliure" presentat per Joao Laia, i l'altre "Òpera, passió, poder i política".
EN CAIGUDA LLIURE:
Aquesta exposició utilitza la paraula "caiguda" com a metàfora de transició de l'art en aquests diversos anys, ja que aquesta exposició se centra en l'art contemporani de diferents artistes.
Laberint (1969):
Aquesta obra està feta per Àngels Ribé l'any 1969, principalment aquesta obra forma part d'una col·lecció del MACBA i està construït amb policlorur de vinil, el mateix material que cortina de dutxa.
Aquesta obra està feta per Àngels Ribé l'any 1969, principalment aquesta obra forma part d'una col·lecció del MACBA i està construït amb policlorur de vinil, el mateix material que cortina de dutxa.
Aquesta gran obra és un petit laberint, fet amb cortines de dutxa perquè es pugui veure el que hi ha al costat però no amb molta nitidesa. Quan tots nosaltres vam veure-la, nosaltres vam entrar immediatament. Sense saber res nosaltres una vegada estàvem dins vam arribar tots al centre i vam sortir per diferents sortides. Ningú ens havia dit que havíem de sortir, simplement ningú ens va dir res. I aquesta obra ens pregunta, com sabem que havíem d'arribar al centre i una vegada arribats sortir? Amb aquesta pregunta l'autora es volia referir que la societat, ens adoctrina moltes vegades inconscientment. Per exemple amb el laberint, que sense dir-nos res ja sabíem que havíem de fer.
Per un altre lloc, una vegada estàvem dins aquesta sensació d'anar perduts i d'estar tancats a un mateix lloc és el que fa les lleis, els polítics i la societat actualment. Et tanquen amb unes lleis i no et deixen tenir llibertat. Encara que tu pensis que et pots moure pels passadissos del laberint sempre estàs tancat al mateix lloc, com a la societat actual.
He escollit aquesta obra, ja que va ser la que em va crida més l'atenció, i va ser la més vistosa de totes.
Aquesta gran obra és un petit laberint, fet amb cortines de dutxa perquè es pugui veure el que hi ha al costat però no amb molta nitidesa. Quan tots nosaltres vam veure-la, nosaltres vam entrar immediatament. Sense saber res nosaltres una vegada estàvem dins vam arribar tots al centre i vam sortir per diferents sortides. Ningú ens havia dit que havíem de sortir, simplement ningú ens va dir res. I aquesta obra ens pregunta, com sabem que havíem d'arribar al centre i una vegada arribats sortir? Amb aquesta pregunta l'autora es volia referir que la societat, ens adoctrina moltes vegades inconscientment. Per exemple amb el laberint, que sense dir-nos res ja sabíem que havíem de fer.
Per un altre lloc, una vegada estàvem dins aquesta sensació d'anar perduts i d'estar tancats a un mateix lloc és el que fa les lleis, els polítics i la societat actualment. Et tanquen amb unes lleis i no et deixen tenir llibertat. Encara que tu pensis que et pots moure pels passadissos del laberint sempre estàs tancat al mateix lloc, com a la societat actual.
He escollit aquesta obra, ja que va ser la que em va crida més l'atenció, i va ser la més vistosa de totes.
Fundació Joan Miró
19-02-20
Dimecres passat dia 19 de febrer van anar-hi a la Fundació Joan Miró a Montjuïc (Barcelona).
Vam anar-hi a veure la col·lecció anomenada "Art sonor". Aquesta exposició es dividia en quatre espais diferents:
Vam anar-hi a veure la col·lecció anomenada "Art sonor". Aquesta exposició es dividia en quatre espais diferents:
- Música sobre paper: Les obres d'aquest espai volen transgredir les normes acceptades de l'escriptura musical sobre el dibuix, el collage, la ratllada... Mitjançant petits altaveus darrere de l'obra plàstica per així fusionar els dos àmbits.
Alvin Lucier
"Sound on Paper" (1985)
"Sound on Paper" (1985)
- Cossos sonors: Les obres d'aquest espai proposa'n una experiència a tot el cos, no només a l'oïda. A través d'algunes parts del cos ens transmeten el so al nostre cap.
Laurie Anderson
"Handphone Table"
"Handphone Table"
- Els sons secrets del silenci: Les obres d'aquest espai proposa pluralitzar la noció del silenci desentranyar el que s'amaga darrere d'allò que és aparentment inescoltable.
Paul Kos
"The Sound of Ice Melting" (1970)
"The Sound of Ice Melting" (1970)
- Els ulls escolten: Les obres d'aquest espai fa referència a la música i a la seva terminologia, és a dir, com diu el títol són obres que per si soles no fan res de soroll. Són imatges, quadres, mecanismes que no fan soroll, però depèn de la teva experiència auditiva fa que t'imaginis un so o un altre.
Bridget Riley
"Song of Orpheus IV" (1978)
"Song of Orpheus IV" (1978)
Aquesta obra la primera vegada que la vaig veure em va donar una sensació de moviment i sobretot em vaig marejar molt. Quan la mires i et donar la sensació de moviment a la vegada tens la sensació de soroll, ja que molta gent associa inconscientment el moviment amb el soroll.
No hay comentarios:
Publicar un comentario